Ja portem alguns dies que els petits poden sortir de casa. Però malgrat que la gran majoria dels infants ho han fet amb moltes ganes i alegria, encara hi han alguns dels nostres petits que els hi costa molt fer aquest pas degut a que “el bitxet continua fora” o “encara no ha marxat el virus”.
És normal que els infants tinguin moltes ganes de sortir al carrer, jugar al parc o simplement córrer pel bosc, però també cal tenir present que alguns d'ells es poden sentir insegurs i inclús amb pors. Aquest sentiment o aquesta sensació és habitual i pot ser considerada normal degut a la situació que estem vivint.
Moltes vegades hem escoltat la frase; “Els infants són com esponges, ho escolten tot i després ho imiten”. En aquest sentit, durant aquests dies, segur que molts de nosaltres hem utilitzat alguna frase o paraula amb angoixa per tot el que estava i està passant i sense voler ho hem fet davant dels nostres infants amb una naturalitat indescriptible, sense adonar-nos que ells estaven escoltant allò que dèiem. També hem utilitzat arguments per aconseguir que els infants entenguessin el perquè s’havien de quedar a casa.
Tot i això, hem de tenir present que la por, com a mecanisme adaptatiu d’una situació concreta, acaba marxant i que la situació s’acaba normalitzant.
A continuació us volem proporcionar unes idees per ajudar-vos a gestionar aquesta por en els infants:
A continuació us volem proporcionar unes idees per ajudar-vos a gestionar aquesta por en els infants:
- Hem de parlar amb els infants sobre les nostres emocions. En aquest sentit, funciona tenir un espai dins de casa on puguem expressar les nostres emocions mitjançant jocs, contes, etc. Per exemple: decorar unes pedres amb les diferents emocions i que l’infant pugui reconèixer l’emoció.
- S’ha de normalitzar la por que puguin tenir els infants. Com hem dit anteriorment, és possible que els infants hagin escoltat que al carrer hi ha un ”bitxo” que fa que no puguem sortir de casa.
- Caldria anticipar l’acció de sortir de casa. On anirem, què farem i quant temps durarà l’estar fora de casa. Ho podem fer amb joc simbòlic explicant què farem, o si hem fet servir algunes imatges de rutines, etc.
- Cal respectar que no vulguin sortir. Ens hem d’adaptar al seu ritme i ho hem de respectar com a adults. No s’ha de forçar.
- Les sortides es poden proposar com un joc o inclús com una rutina. Per exemple: sortir a llençar les escombraries, sortir a comprar el pa, treure el gos, etc.
- Poden sortir acompanyats no només per l’adult, sinó també per la seva joguina preferida, el seu llençolet, o aquell objecte amb el qual estiguin segurs, així també serà molt més fàcil. Cal explicar que hauria de ser alguna joguina que es pugues rentar fàcilment i que un cop vingui del carrer es rentarà.
- I per últim, i no menys important, al tornar del carrer, seguirem les mesures higièniques i ens rentarem les mans de manera correcta i així poder evitar que el “bitxet” es quedi a casa nostra.
Esperem que aquests petits consells us siguin d'utilitat. Aviat tot això passarà!
