Quan arriba l'estiu
moltes famílies es replantegen començar a treballar amb els seus infants el control d'esfínters i dir-li
adéu al bolquer. Hem de considerar que
el control esfínters es pot dur a terme durant tot l'any, però moltes vegades s'aprofita l'estiu perquè és la temporada en la que els infants porten menys
roba i moltes vegades també és la
temporada on les famílies disposen de més temps per poder dedicar-li als petits.
S'ha de tenir present,
però, que el control d'esfínters és un procés maduratiu i que cada infant ha d'assolir-lo segons el
seu ritme maduratiu. En aquest sentit,
volem dir que el infant no deixarà totalment el bolquer fins que no estigui
preparat.
En aquest procés l'adult té un paper molt important, doncs en un clima de confiança i seguretat, ha d'acompanyar a l'infant en els diferents passos a seguir fins l'assoliment d'aquesta nova fita. Aquest acompanyament s'ha d'iniciar molt abans de treure definitivament el bolquer a l'infant.
Com acompanyar a l'infant? Els primers dies se li pot treure el bolquer a l'infant durant unes hores, quan tingueu una estona tranquil·la (recomanació: tingueu la gibrella a mà). També se li pot deixar que triï on vol fer les seves necessitats si a la gibrella o al vàter amb o sense adaptador i/o esglaó. I per últim, es poden fer servir contes que expliquin on s'han de fer les necessitats . Però, sobretot i el més important, és que en aquest acompanyament es respecti en tot moment el ritme de l'infant.
És un període on es posa en pràctica la paciència dels adults. No s'ha de prendre l'aprenentatge del control d'esfínters amb lleugeresa però tampoc amb obsessió. L'actitud dels adults sempre ha de ser positiva i col·laboradora. S'ha de ser pacient en tot moment; es tracta d'un aprenentatge nou i com a tal es requereix un temps.
I què passa si el control esfínters no funciona?
En aquest procés l'adult té un paper molt important, doncs en un clima de confiança i seguretat, ha d'acompanyar a l'infant en els diferents passos a seguir fins l'assoliment d'aquesta nova fita. Aquest acompanyament s'ha d'iniciar molt abans de treure definitivament el bolquer a l'infant.
Com acompanyar a l'infant? Els primers dies se li pot treure el bolquer a l'infant durant unes hores, quan tingueu una estona tranquil·la (recomanació: tingueu la gibrella a mà). També se li pot deixar que triï on vol fer les seves necessitats si a la gibrella o al vàter amb o sense adaptador i/o esglaó. I per últim, es poden fer servir contes que expliquin on s'han de fer les necessitats . Però, sobretot i el més important, és que en aquest acompanyament es respecti en tot moment el ritme de l'infant.
És un període on es posa en pràctica la paciència dels adults. No s'ha de prendre l'aprenentatge del control d'esfínters amb lleugeresa però tampoc amb obsessió. L'actitud dels adults sempre ha de ser positiva i col·laboradora. S'ha de ser pacient en tot moment; es tracta d'un aprenentatge nou i com a tal es requereix un temps.
I què passa si el control esfínters no funciona?
Moltes vegades creiem que
si ja hem començat aquest procés ja no es pot aturar, sempre s'ha de continuar
endavant i que tornar a posar-li el bolquer a l' infant seria un endarreriment per aquest. Hem de tenir molt present que cada infant té el seu ritme, però si passat un temps no hi ha un aprenentatge per part de l'infant, significa que el petit encara no està preparat. Enfront aquesta situació se li pot tornar a posar el bolquer sense cap problema i esperar fins que veiem que està preparat, tenint en compte l'aparició dels següents indicadors: li
molesta el bolquer si té “caca” o “pipi”, és capaç de retenir durant unes hores els esfínters, existeix un desenvolupament
adequat de la comprensió i utilització del llenguatge verbal i el més important l'infant
està content i es mostra predisposat per aconseguir el nou repte que se li
planteja.
A continuació us facilitem una petita bibliografia amb llibres tant en català com en castellà que tracten el control esfínters i que creiem que us podem ser d'ajuda:
:
Català:
è “Què portes dins del bolquer?” Guido van
Genechten. Ed. Cruïlla.
è “En Pep i el seu orinal.” Sibylle Delacroix. Ed.
Brúixola.
è “Fora bolquers! (Ja sóc gran!)” Emanuela Maria
Bussolati. Ed. Combel.
è “Tots fem pipí”. Frédérique Loew. Ed. Llibresaure.
è “L’Edu ja no vol portar bolquers”. Linne Bie. Ed.
Joventut
Castellà:
è “Cada animal con su orinal.” Vanesa Pérez
Sauquillo y Sara Sánchez. Ed. Beascoa.
è “El orinal de Lulú.” Camilla Reid. Ed. SM.
è “Todos hacemos caca.” Taro Gomi.
