dijous, 4 de juny del 2026

Acompanyar el vostre fill o filla en l'inici d'I3

L’entrada a I3 és un dels moments més significatius de la primera infància. Per a molts infants és el primer contacte amb l’escola, amb un grup gran de companys i amb una nova figura de referència: la mestra. I per a les famílies, és un procés ple d’il·lusió, però també de dubtes, pors i preguntes.

Aquesta guia vol oferir orientacions clares, pautes pràctiques i recursos emocionals perquè aquest inici sigui el més respectuós i tranquil possible per a tothom.

Què poden fer les famílies abans i durant l’adaptació

Crear rutines previsibles: Uns dies abans, establiu horaris semblants als que tindrà l’infant: hora de llevar-se, esmorzar, anar a dormir. 
Parlar de l’escola amb naturalitat: Expliqueu què hi trobarà: nens, joguines, contes, mestres que el cuidaran. Sense exagerar ni idealitzar.
Visitar l’escola si és possible: Veure l’espai abans del primer dia redueix l’angoixa.
Fer jocs simbòlics: Jugar a “fer d’escola” ajuda a anticipar situacions i a expressar emocions.
Respectar els objectes de seguretat: Un peluix petit, un mocador o una fotografia poden ser un gran suport emocional.
Comiats curts i clars: Res de desaparèixer d’amagat. Un petó, una frase breu i confiança.
Evitar canvis: Evitar fer canvis just en aquests dies de familiarització o setmanes abans, com treure el xumet, deixar el bolquer, fer canvi d'habitació i deixar de dormir amb els pares. Aquests canvis s'han de fer en un període temps de calma, traquil·litat tant per l'infant com per la família. 

Emocions que poden aparèixer (i són normals)

Plor de separació: És la reacció més habitual. No indica que l’infant no estigui bé, sinó que us estima i necessita temps.
Canvis en el son o la gana: L’adaptació és intensa i pot afectar el ritme corporal.
Cansament emocional: Molts estímuls nous en poc temps.
Regressions: Demanar més braços, parlar menys, regressions en el control d'esfínters, voler a tornar a dormir amb els pares, voler ajuda en coses que ja feia sol. És un mecanisme de seguretat.
Totes aquestes reaccions són temporals i formen part del procés d’adaptació.

Consells per a les famílies: 

Confieu en l’equip educatiu: La vostra tranquil·litat és el millor regal per al vostre fill.
Compartiu dubtes amb la mestra. La comunicació és clau. No us quedeu amb neguits.
Eviteu comparar: Cada infant té el seu ritme. No hi ha adaptacions “bones” o “dolentes”.
Valideu les emocions. “Entenc que estiguis trist, és normal. Tornaré després.”
Celebreu els petits progressos. Un somriure a la sortida, una anècdota, un dibuix… tot suma.

L’inici d’I3 és un viatge compartit. El vostre fill o filla necessita temps, presència emocional i un entorn que li transmeti calma i confiança. I vosaltres també mereixeu sentir-vos acompanyats en aquest procés.

Amb paciència, afecte i una bona comunicació amb l’escola, aquest primer pas es convertirà en una experiència preciosa i plena d’aprenentatges.

Els contes són una eina poderosa per anticipar, comprendre i expressar emocions. Aquí teniu una petita selecció per a I3:

“L’Elmer va a l’escola”
"El fil invisible"
“La Lola va a l’escola”
“El monstre de colors va a l’escola”
“La petita escola dels animals”
"Els dudús van a l'escola"
"Mamá ya viene"
"Un beso en mi mano"
"Los tentáculos de Blef. El miedo"