Parlem de les mossegades: comprendre i acompanyar.

Les mossegades són un comportament habitual en infants de l’etapa 0-3 anys. Encara que sovint generen preocupació entre les famílies, és important entendre-les com una part natural del desenvolupament. A l’escola i a casa, cal abordar-les amb paciència, comprensió i estratègies adequades per ajudar els infants a gestionar els seus impulsos.

Què cal saber?

Formen part del desenvolupament. Durant els primers anys de vida, els infants experimenten amb les mossegades com una estratègia d’expressió o defensa. Això és especialment comú mentre el seu llenguatge està en fase de desenvolupament, ja que encara no tenen eines verbals per comunicar-se del tot.

Cada infant és únic. Cada criatura pot reaccionar de manera diferent segons el seu entorn i les seves experiències. Entendre la individualitat de cada infant i les situacions que poden afavorir aquest comportament és essencial.

Quin és el paper de l’escola?

A l’escola, el paper principal és observar amb atenció les situacions en què es produeixen mossegades per identificar-ne els factors desencadenants. També és important establir límits clars i ferms, sempre amb respecte i acompanyament.

L’objectiu és crear un espai segur i de confiança on els infants puguin explorar les seves emocions i aprendre a canalitzar els impulsos de manera més adequada.

Quin és el paper de les famílies?

Quan un infant mossega o és mossegat, el paper de les famílies és fonamental:

Si mosseguen al meu fill/a. Acompanyar el moment de dolor, descrivint amb calma la situació i ajudant l'infan a desenvolupar eines per protegir-se o defensar-se. És crucial evitar els judicis cap a l'altre infant o les seves famílies. 

Si el meu fill/a mossega. Observar les situacions que poden desencadenar aquest comportament i reflexiona sobre possibles factos personals o familiars que hi influeixin. Acompanyar l’infant posant límits clars, però sempre amb afecte i comprensió.

Una reflexió final

Com apunta Sonia Kliass, autora de L’art de posar límits, tots tenim impulsos destructors que poden emergir en situacions d’estrès. La clau està en com els gestionem. Els infants han d’aprendre que no hi ha res de “malament” en ells, sinó que aquests impulsos són una oportunitat per desenvolupar estratègies que els ajudin a relacionar-se millor amb els altres.

El paper de les persones adultes, tant a casa com a l’escola, és fonamental per guiar els infants en aquest procés d’aprenentatge, sempre des del respecte i l’afecte.