El control d'esfínters és un moment clau en el desenvolupament de qualsevol infant, un pas cap a l'autonomia que requereix paciència, comprensió i respecte per part de les persones adultes. Sovint es percep com una fita “obligatòria” abans de començar l'escola, però és essencial entendre que aquest és un procés d'aprenentatge i que cada infant té el seu propi ritme.
Què cal saber?
- És un procés individual i llarg. Cada infant necessita el seu temps per controlar els esfínters. Si està preparat, el canvi pot ser ràpid, però també cal estar preparats per possibles retrocessos.
- El bolquer no es treu, es deixa. Aquesta afirmació posa l'accent en el fet que el procés no ha de ser forçat. El paper de l'adult és acompanyar l'infant amb respecte i donar-li seguretat en tot moment.
- Evitar pràctiques poc recomanades. No és necessari fer seure al nen o la nena constantment al vàter o a la gibrella, ni deixar-lo llargues estones. Cal fer-ho en moments concrets i amb paciència.
Coses a tenir en compte.
Durant aquest procés, és important cuidar la manera com es gestiona qualsevol dificultat. Si l'infant es fa pipí o caca a sobre, s'ha de canviar de seguida sense fer comentaris desagradables ni comparacions amb altres infants. A més, no ens hem de deixar pressionar pel fet que comenci l'escola (I3). El més important és respectar el ritme maduratiu de cada infant.
Fomentar la seva participació en la higiene és clau perquè adquireixi més autonomia i seguretat.
Indicadors que ens ajuden a saber si el nostre infant està preparat.
Alguns senyals que indiquen que un infant pot estar a punt per deixar el bolquer són:
- Passa un parell d'hores amb el bolquer sec.
- Comença a adonar-se que té pipí o caca i ho expressa verbalment.
- Mostra interès quan altres van al lavabo.
- És capaç de seure al vàter o la gibrella i mostra més autonomia per vestir-se i desvestir-se.
Com iniciar el procés?
És recomanable començar durant un cap de setmana, per dedicar-li temps i calma. També és important familiaritzar l'infant amb el vàter o la gibrella i explicar-li el procés de forma entenedora. Un altre aspecte clau és utilitzar roba còmoda que permeti a la criatura manejar-la fàcilment, i cal recordar que deixar el bolquer no implica treure'l durant els moments de descans.
I per acabar...
Deixar el bolquer pot semblar un procés senzill perquè, tard o d'hora, tots els infants ho aconsegueixen. Tanmateix, la manera com les persones adultes els acompanyem durant aquest aprenentatge marcarà si viuen l'experiència de manera positiva o si es genera una situació d'estrès innecessària.
L'acompanyament respectuós, la confiança en els seus ritmes i una bona comunicació entre família i escola són clau per garantir que aquest moment sigui una experiència enriquidora per a l'infant.
